Benvolguts cantaires, directors, pares i mares, juntes, pueris tots,

Després de la trobada del passat dia 27 de març a La Garriga tinc un irrefrenable desig d'adreçar-me a tots vosaltres, tant als que vàreu venir com als que no ho féreu.

Primer de tot donar-vos les gràcies. Com a director de l'escolania de La Garriga he de dir-vos que ens vam sentir molt ben acompanyats per tots vosaltres. Tot i que extremament senzilla i humil va ser una gran festa. Com quan a casa convides la teva família a celebrar algun esdeveniment assenyalat i te n'adones que no hi podia haver millor manera de fer-ho, us asseguro que ens vàrem sentir envoltats de germans i uns germans que s'estimen de bo de bo. Quina calidesa! Totes les paraules, els gestos, les intencions van estar presidides per una bonhomia i un amor que van fer realitat la "pau de Déu" que tots els pueris del món volem cantar. Jo crec que d'aquesta manera els Pueri Cantores sí que aconseguirem fer història.

Per altra banda, ara com a president, voldria expressar-vos molt breument però més ordenadament les idees que us vaig voler dir durant els parlaments previs al concert. Es refereixen precisament a la història que tots plegats fem. Us vaig parlar de la immensa supèrbia de qui es va atrevir a proclamar la fi de la història. És clar que mentre hi hagi persones hi haurà història i que la història la fem cadascú de nosaltres en el nostre dia a dia, i que res seria com és sense l'existència de cada individu i la seva influència determinant sobre l'esdevenir de les coses. A més, nosaltres com a cristians, hem de saber que la història no s'acabarà fins el retorn del Fill de Déu com proclamem sempre que anem a missa. I en això rau la nostra responsabilitat, no ens podem desentendre del nostre paper, per petit que ens sembli, totes les nostres accions tenen conseqüències en la "història" i crec que val la pena -el nostre compromís ens ho demana- procurar que aquestes conseqüències siguin el millor possible. Aquí cadascú de nosaltres ha de decidir quin és el seu lloc, el seu paper, i ha d'intentar d'executar-lo amb eficàcia, ambició, realisme i humilitat: cantaires, directors i gestors de les juntes.

Ben segur que si l'amor que vam saber comunicar i desprendre el passat dia 27 a La Garriga presideix tots els nostres actes, els pueris farem història de la bona i tothom coneixerà que som del Crist si ens estimem com a germans.

Vostre,

Bernat Cabré