HOMILIA EN CATALÀ DE LA TROBADA DE PUERI CANTORES A PERPINYÀ

Escolanets catalans, de França i d'Espanya,

En els diversos ministeris que m'han estat donats sempre he valorat el paper de les corals i la importància del cant en el seu aspecte missioner. Per què dic "aspecte missioner"? Perquè en una coral s'hi solen trobar joves de diferent origen, classe social i manera de viure. Sovint he constatat aquest lligam de solidaritat, d'ajuda mútua, de germanor i d'amistat que es conrea en aquestes llars de pau. Llars de joia i de consonància que fomenten el cant missioner dins i fora del grup, per aquells que vénen a l'església només en ocasions solemnes i que es queden sorpresos i estranyats, de vegades, per la qualitat del cant, de la pregària i de l'ambient de recolliment que permet l'Esperit Sant.

Els camins de la vida i de la fe s'obren de bat a bat pels més joves: canviar d'escola, aprovar un examen, canviar de rumb... Certament, la vida està feta de canvis, però, quin és el guió, quines són les fites incommovibles? Nosaltres les hem trobades: l'evangeli, l'amor que Déu té per a tots i la comunió amb el Cos i Sang de Crist.

Per a vosaltres pren una forma particular, la del cant. Aquesta és una via a través de la qual podreu créixer, caminar, evolucionar i, tant de bo, trobar les cites que Déu mateix us dóna, la cita de l'Eucaristia dominical on el cant prepara els cors que han de rebre la Paraula i el Pa de vida.

Amb aquest propòsit, per tal que el cant s'encamini cap a Déu, cap al proïsme, he analitzat les obres de Sant Agustí, bisbe enamorat del cant, de qui us proposo algunes idees que expressa mitjançant els comentaris del salm "canteu al Senyor un càntic nou".

Sant Agustí diu:
"Canteu al Senyor un càntic nou? I tu dius, "ja el canto!" Sí, cantes, ja ho sento, però la teva vida no ha de testimoniar en contra les teves paraules. Canteu amb la veu, canteu amb el cor! Canteu amb la boca, canteu tota la vida. Canteu un càntic nou. Busqueu com cantar aquest qui estimeu? Perquè, és cert que vols cantar aquest qui estimes.
Quines lloances se li poden cantar? Heu sentit: canteu al Senyor un càntic nou. Busqueu on son les seves lloances? La lloança es troba a l'assemblea dels fidels, la lloança que vol que cantem és la del mateix cantaire.
Vols dir les lloances de Déu? Sigues tu qui digui: Vós sou la seva lloança si viviu segons el bé".

Quin programa de vida més clar que es veu en aquests comentaris! La declaració que feu vosaltres, els escolanets, us convida a entrar en aquest moviment del cant, de la vida, de l'amor, seguint una escola de vida conforme a l'evangeli.

I deixo una vegada més que us exhortin les paraules de Sant Agustí, quan diu:
"Ara canteu, germans meus, no per a adornar el vostre descans, sinó per a alleugerir la nostra feina. Així canten els vianants: canta! Però camina. Que el teu cant sostingui el teu esforç, que no t'agradi gandulejar, canta i camina!
Què significa "camina"? Millora, millora en el bé, perquè, tal com diu l'apòstol, alguns avancen però cap a pitjor! Tu, si millores, és perquè camines, però millora en el bé, millora en la fe vertadera, millora en el bon obrar, canta i camina!"

Volem que guardeu a la memòria aquesta exhortació, aquest encoratjament: "canta i camina!" Per tal de crear un món més fraternal entorn de Crist, Rei de l'univers, canta i camina! Per tal de seguir Jesús, Rei i servent, canta i camina! Per tal de viure aquesta eucaristia i esdevenir testimoni de l'evangeli, quan tornis a casa, canta i camina! Amén!

Monsenyor Claude Azema, bisbe auxiliar de Montpeller
21 de novembre de 2010